20 de març del 2012

"A futbol sala, el porter és mig equip"


-Vas començar a jugar a futbol sala al juvenil de l'Arenys de Munt. Prèviament, però, ja havies fet de porter a futbol. Es molt diferent ser porter de futbol sala que ser porter de futbol?
La veritat és que bastant. A futbol sala les dimensions del camp són més petites i la porteria és més petita. Això t'obliga a tenir una manera de fer diferent. La forma de sortir, el tapar l'angle i els moviments corporals són extremadament diferents. En el fons penso que no té res a veure un porter de futbol amb un porter de futbol sala. Evidentment tens la vocació, hi ha coses com els reflexes, el no tenir por,etc que es porten dins, però en el sentit tècnic i tàctic no hi ha res a veure entre un esport i un altre.
-Com va ser la teva adaptació al futbol sala?
Al principi em va costar molt. És el que et deia avanç dels moviments. Al començar a jugar a futbol sala els meus automatismes eren més propis de futbol, i això em va provocar més d'un error (riu). Però poc a poc a mesura que vas entrenant i, sobretot jugant, agafes el 'tema' i aconsegueixes millorar. Però bé, els primers 4 o 5 mesos van ser bastant durs.
-Com valores la teva progressió com a porter de futbol sala?
Home, la valoro força positivament. Estic content de com han anat les coses. Recordo que al principi quan hem posava sota pals semblava un 'cono' plantat allà al mig. Ara, gràcies al treball amb el juvenil tinc els automatismes més o menys adquirits. A més a més he tingut la sort d'arribar al primer equip. De totes maneres, encara queda feina per fer i el que vull és seguir i gaudir-ho.
-Què és més complicat, ser porter de futbol sala o de futbol?
Jo crec que de futbol sala. En el futbol el porter és una peça important, però crec que en el futbol sala és mig equip, per no dir-te que més.
-Ara mateix ets un dels dos porters del primer equip. Hi ha molts nens que volen arribar a la teva posició. Què els hi recomanaries als porters de les categories inferiors?
Més que qualsevol cosa relacionada amb la tècnica o la tàctica, crec que el més important de tot són les ganes. Si els hi he de dir quelcom, és que mai perdin la il·lusió perquè amb esforç i ganes sempre arribaran allà on es proposin.
-La situació del primer equip en la classificació és complicada. Què creus que passarà?
És cert que la cosa està complicada, per no dir molt complicada. De totes maneres, amb l'ajuda de tothom, les ganes de tothom i la força de tothom ho tirarem endavant i ho aconseguirem. Haurem de patir i suar sang, però ens acabarem salvant. De fet, aquest és l'objectiu primordial i s'hi ha d'arribar si o si.
-Com veus el futur de l'equip?
De moment hem de pensar en aquesta temporada que és el més important. De fet, el futur depèn d'aquest any. Si ens salvem, que ho farem, serà d'una manera; si no, Deu no ho vulgui, d'una altre. Confiem en seguir en aquesta línia. Després si més endavant es pot pujar o no es pot pujar ja no ho sé. Dependrà de la gent que hi hagi i de la il·lusió que se l'hi posi. Però com et dic, això ara mateix és somiar truites. L'important mantenir la categoria aquest any i de després ja en parlarem.
-Com has dit avanç, els porters sou 'cas a part'. Com és la teva relació amb l'altre porter del teu equip (Enric)?
La relació és molt bona. És un noi que vaig conèixer fa dos anys, el primer cop que vaig pujar. De seguida ens vam fer amics, vam generar 'bon rotllo' i la relació és fantàstica.
-A nivell psicològic, ser porter o jugador, és tant diferent com es pinta?
Doncs no ho sé a ciència certa perquè no he estat jugador, però si t'he de dir si o no et diria que penso que si. Hi ha jugades puntuals, com ara els doble penals, els penals, els u contra u,etc on el porter les passa més 'canutes' que no pas el jugador. En aquestes jugades si la pilota entra és gol en contra pel teu equip. El jugador de camp no té aquesta pressió perquè si la pilota no entra no passa res. Simplement no és gol i prou. En aquest sentit, doncs, el nivell de concentració d'un porter és més important perquè el desenllaç de la jugada, per un porter, sempre és més determinant.
-Mai t'ha passat pel cap la possibilitat de fer de jugador?
No, no (riu). Al nivell en el que estic, fer de jugador m'aniria molt gran. Hem quedo sota pals que el menys ja ho tinc controlat. 
-A part de jugar, també entrenes a porters de la base. Què és més difícil, jugar de porter o ajudar a millorar a porters?
(Riu). És més difícil ser porter. Entrenar-los és simplement aporta'l-s'hi quatre consells bàsics i intentar treballar alguns aspectes personals per cada nen. Però quan jugues estàs sol davant del perill per dir-ho d'alguna manera. És a dir, quan entrenes expliques els exercíssis i ja està, després és el nen el que els ha de dur a terme. Quan jugues, en canvi, ets tu que has de lluitar contra els davanters.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Gràcies IvanAltarribaColomer, el "n equip femení també et té molt en compte per tot