DEL REVÉS (INSIDE-OUT)
Diuen que en una temporada hi ha
partits que queden grabats a la memòria com a records essencials.
són els “súpers”, els imborrables, els que per sempre perduren. doncs bé, el partit cel¨lebrat el passat dissabte al
nostre pavelló, en serà un per molts de
nosaltres.
Per primera vegada defensavem el liderat, i ho feiem davant el Ripollet, equip a qui li haviem pispat just la setmana passada el
honorífic titol. El partit es presumia igualat i així va ser, d’inici a la fi.
En la mateixa linea amb que vam acabar jugant a Cardedeu, començavem el
partit, dominant el rival i jugant més
al seu camp que al nostre, però aquest cop l’adversari era dur de pelar i lluny deixar-se mossegar, ens contestava.
Una gran jugada de’n Tomàs, apunt d’estrenar el marcador, va donar peu a
una letal contra del ripollet, que quasi a la primera clara que va tenir, la va
aprofitar i sen’s va adelantar. tocava
remar contracorrent.
Dominàvem, però costava tenir ocasions clares. Va ser, però, a pilota
aturada que vam aconseguir empatar. un potent xut d’en Guillem va servir per establir l empat a un el partit era molt
distret, però a la darrera jugada de la primera part, els visitants prenien
novament avantatge, tirant pel terra tot l’esforç de la primera part.
Aquest cop el descans va anar bé, les isntruccions d’en Joan i l’Alba van ser molt ben enteses. La ira continguda
pel gol al darrer instant de la primera part,
va ser canalitzada com a revulsiu i en menys de deu minuts ja haviem
capgirat el marcador. Primer amb jugada
individual de’n Roger diaz, i
després amb un xut dins l’area de l’Hernan.
Quedava molt partit i tocava patir, moments de por. El partit entrava en “modus muntanya russa”, però en Younes apareixia per tot
arreu, en Roger Garcia i en Pau lluitaven amb i sense pilota, en Nil tenia ocasions per fer el quart, i
mentrestant, a la nostre porteria, en Nil volava de pal a pal per evitar l’empat.
La intensitat també es va contagiar a la grada quan a poc pel final un pare
de l’altra equip escridassava l’arbitre amb una actitut poc modèlica i molt rebutjable. Així no, senyor.
Tot i així el marcador ja no es mouria més. Un partit molt emocionant que va
donar peu a un esclat d’alegria final quan l’àrbitre va xiular la fi. Una
victòria de cine.
Per cert, si no heu vist la pel·lícula, us la recomano.
Som d’Arenys, som de munt, som
d’Arenys de Munt!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada