"Em prenc el futbol com una eïna de superació"

-Normalment, es diu que l'esport femení és diferent al masculí, creus en aquest tòpic?
Jo penso que és cert. Sense anar més lluny, per temes econòmics, el futbol sala masculí està molt més promocionat cara la gent. A més a més crec que té més ajudes i més sortides. Fins i tot, si t'hi vols dedicar professionalment, en el futbol sala masculí pots tenir alguna oportunitat, mentre que al femení no en tens cap ni una tot i arribar a la màxima categoria.
-La vostra categoria a nivell masculí, tot i que sigui mínim, té un seguiment en els mitjans de comunicació, perquè no passa el mateix a nivell femení?
Doncs considero que és perquè el futbol sala femení encara no és un esport que tingui una massa important que el segueixi. A part, penso que a nivell informatiu no aporta cap benefici per les ràdios, televisions o premsa i, evidentment, si no hi ha benefici no hi ha transmissió.
-Penses que sent dona és més difícil jugar a futbol?
El fet de jugar penso que és el mateix perquè tant juguen homes com dones, però en el sentit de dedicar-s'hi considero que si. Com t'he dit abans crec que els nois tenen moltes més facilitats, ajudes i promocions, de les quals no disposen les noies.
-... I a nivell d'estereotips?
(riu) Molt. En aquest sentit és molt més difícil. Les 'mames' i els 'papes' prefereixen que els nens juguin a futbol i que les nenes es dediquin a una altra cosa. Però jo crec que aquí a Arenys de Munt, si més no, s'està aconseguint que això reverteixi.
-Últimament el futbol sala femení a crescut molt dins del club. Com valores aquest impuls?
Molt positivament perquè hi ha molta feina al darrere i considero que s'està potenciant una base molt maca i molt gran. Tot el que puja, en un futur serà mol positiu i profitós pel club.
-A què creus que és degut aquest creixement?
Com t'he dit, crec que és molt important l'equip humà que hi ha al darrere. Aquí hi ha molt d'esforç i les persones que se'n cuiden són molt sensibles i molt empàtiques. Això dona molt de 'carinyo' i proximitat i és important, sobretot, per les nenes que vénen pujant. Una jove que es senti a gust, seguirà molts anys, en canvi si no es sent estimada o no es troba com a casa, anirà a fer una altra cosa.
-Portes molts anys al club, però no ets del poble i has tingut la possibilitat de jugar a altres clubs. Què és el que més et crida l'atenció del CEADM en comparació a altres entitats esportives?
Al principi, el que va fer venir aquí va ser la proximitat geogràfic perquè encara no coneixia gaire el club, aleshores vaig decidir venir perquè ho tenia relativament a prop de casa. Ara hi ha equips a Pineda, a Canet,etc, però quan vaig començar aquí, aquests equips no existien. Després, amb el temps, el que més he valorat per seguir aquí és l'ambient humà que es respira. El club t'aporta molt més que un equip de futbol sala.  Et sents com a casa i això és complicat de trobar.
-Com a capitana del 1er equip, ets el mirall de moltes nenes del club. Què els hi recomanaries perquè seguissin jugant sense defallir?
Doncs primer de tot agafar-s'ho com un 'hobby' i com una cosa positiva. Trobo que no s'ha de prendre el futbol sala com la gran il·lusió de la vida. Hem de ser conscients que ara per ara no ens hi podem dedicar professionalment. A partir d'aquí, posar-li moltes ganes i il·lusionar-se a l'hora d'entrenar. Jo diria que la clau és no agafar-s'ho com una obligació, i tenint en compte això, esforçar-se molt.
-A part, per molts i moltes ets un exemple de superació perquè tens problemes de visió, però tot i així segueixes jugant a un gran nivell. Com s'aconsegueix jugar tant bé amb aquest 'handicap'?
Mira, quan hem van fer el trasplantament de còrnia vaig estar 6 mesos sense poder jugar. Després, no em va costar gens tornar perquè en tenia moltes ganes. Vaig estar aquests 6 mesos treballant al gimnàs,etc. El problema és que el primer que hem va dir el metge al operar-me és que no tornaria a jugar mai més i, evidentment, això et genera una pressió. Tot i això, em vaig agafar el futbol com una superació. Fins i tot, com una manera de poder superar el problema que tenia. Aleshores el que fas és buscar solucions, no veig la pilota com tu, però intento adaptar-me a la situació que tinc. Per exemple, si veus una pilota més o menys nítida, i tres difuminades, t'acostumes a xutar la que es veu millor. Bé, no té gaires secrets, és adaptar-te dia a dia com a qualsevol situació de la vida.
-Amb el 1er equip, esteu apunt d'ascendir a la divisió de plata. Amb quines perspectives enfoqueu la possibilitat de jugar l'any que ve a aquesta categoria?
Jo personalment ho veig molt bé. Crec que s'ha fet un equip molt cohesionat. Les jugadores tenen molta qualitat individual i aquest any estem aprenent a no només ser bones jugadores, sinó aprofitar la qualitat individual pel bé col·lectiu. Tot i això, trobo que per anar a plata hem de millorar certs aspectes, sobretot en defensa. Però si aconseguim millorar aquestes coses i aconseguim potenciar el físic crec que podem fer un gran paper.
-Aquest, és un equip molt jove. Penses que algun dia es pot arribar a la màxima categoria?
Jo crec que si. Però també penso que ara estem en un moment molt bo perquè hi ha un equilibri amb això que dius tu. Hi ha, entre cometes, nenes, però també hi ha jugadores amb una certa edat, com per exemple la Diana o jo. Crec que aquest equilibri és molt positiu perquè no seria bo que fossin totes de la meva edat (riu) perquè els anys començen a pesar; però tampoc seria bo que totes tinguessin 15 anys perquè l'equip no tindria la suficient maduresa.
-Com es porta la relació de vestuari quan hi ha tanta diferència d'edat entre joves i veteranes?
Jo al principi, abans que vinguessin, hem plantejava com podria arribar a ser. Jo sóc molt meva, tinc molt de caràcter i pensava: ostres, els hi doblo l'edat. Tot i això, després t'adones que les acabes mirant com si fossin les teves germanes petites. A més a més, jugant a futbol no sembla que tinguin 15 anys. Cara al vestuari fa gràcia perquè tot el que elles estan vivint, tu ja ho has viscut. No trobo cap problema en la relació, són noies molt maques, no hi ha problemes d'egos,etc.